Floració, oli d’oliva de Xàbia i experiència turística a la finca Allarriba
Les oliveres es troben davant una de les etapes més critiques del seu cicle: la floració, que determinarà el futur de la pròxima campanya oleícola. A Xàbia, als peus del Montgó i davant la mar, es troba un entorn únic, la finca familiar Allarriba, amb una extensió de més de 20 hectàrees d’oliveres, algunes d’elles centenàries. Víctor Sapena, agricultor en el seu temps lliure, el seu germà i son pare, ja jubilat, es dediquen al cultiu i a la producció d’oli. Tots tres han observat amb tranquil·litat el cel aquestes últimes setmanes, ja que les pluges del mes d’abril han afavorit l’abundant floració.
El període de floració de l’olivera és curt, comença a finals d’abril o principis de maig, segons varietat, i acaba en juny. «Tenim varietats diferents: Picual, Arbequina, Cornicabra o Empeltre, però la més important és l’autòctona Mançanella (Villalonga) i totes elles, aproximadament, arriben a florir al mateix temps», matisa Víctor Sapena. En aquest moment és quan l’arbre està en el seu màxim esplendor, encara que per un temps molt breu, de 15 a 20 dies, en que s’esperen bones temperatures per al desenvolupament de la flor.
Una vegada la flor està formada, el pol·len de l’atmosfera i mogut per l’aire, és l’encarregat de pol·linitzar i així queda fecundada. El procés acaba quan cauen els pètals de la flor, és a dir, quan aquesta ha quedat fecundada, moment en que comença a formar un nou embrió que donarà com a resultat l’oliva. Açò s’anomena el quallat, que després cauran de manera natural alguns fruits, quedant a l’olivera sols aquelles que el propi arbre es capaç d’alimentar.
De totes les flors que produeix una olivera, sols entre un 1% i un 2% acaben fecundades. «És important que la floració siga abundant, perquè de totes elles el 95% de les flors cauen i sols una mínima part esclata, és a dir, es converteix en oliva. L’arbre és molt savi, s’autoregula i sap la quantitat de pes que pot suportar», explica Sapena. A finals de maig en la finca Allarriba les olives ja van agafant forma. És en el quallat de l’olivera quan es pot fer una previsió del que serà la pròxima collita. «No podem estar segurs al 100% perquè de vegades l’oratge ens pot jugar una mala passada, però pel que podem veure ara es preveu una bona campanya», segueix explicant l’agricultor.
Els mateixos membres de la família controlen tots els processos. Ara treballen la prevenció d’algunes plagues i malalties com pot ser la mosca, una de les plagues més importants i que cal tractar a principis de juny. «Hem dut a terme altres tractament com el coure, els aminoàcids i el nitrogen per a fer-la créixer. A principis i a finals d’estiu apliquem el potassi per a engordir l’oliva», informa Víctor Sapena.
A diferència d’altres zones de la Marina Alta, la collita de les olives en la finca Allarriba és molt primerenca. La seva ubicació i les bones temperatures fan que l’oliva madure abans. «Iniciem la campanya a mitat de setembre, entre el 15 i 20, i finalitza a principis d’octubre», aclareix Sapena. El projecte familiar que duen entre mans es veu reflectit en l’oli que produeixen. Baix la marca Oli de Xàbia es troben els monovarietals, obtingut d’una sola varietat d’oliva: Empeltre, Picual, Villalonga i la versió especia del cuiner amb estrella Michelin Nazario Cano amb la varietat Arbequina. Mentre que l’oli que produeixen a partir de la mescla de diferents varietats, coupage, està baix el nom d’Oligarum. Entre ells destaca el fumat (smoked) i, com a novetat, el d’or alimentari.
El projecte no sols se centra en la collita i l’embotellament de l’or líquid, sinó que obrin les portes de la seva finca per donar a conèixer el seu terreny i producte mitjançant rutes i tasts. Es tracta d’una experiència turística i gastronòmica que, a més, inclou la vista a altres productors de la Marina Alta i a degustar els plats típics de la zona.
